CLOENDA DEL PRÀCTICUM 2

Acabades les pràctiques, sembla que el meu somni que vaig iniciar un dia s'està a punt de complir: ser la pròpia tutora de nens i nenes d'infantil. Això no obstant, trobar-me més pròxim a aquest no hauria estat possible sense l'experiència tant inoblidable que acabo de viure al llarg d'aquest Pràcticum. Gràcies a les meves vivències durant 3 mesos a una escola amb infants d'entre 5 i 6 anys, m'ha permès plantejar-me i replantejar-me el perquè de moltes accions, els meus punts forts i febles, aprendre dels errors i adonar-me de si realment el que estic estudiant m'agrada. Tanmateix, he pogut aprendre com és el funcionament d'una escola d'infantil, i a donar importància a aspectes tant essencials com: el diàleg, la conversa, el treball en equip, l'adequada organització del temps, la col·laboració i l'establiment de confiança mútua amb les famílies,...

En definitiva, ha sigut una experiència fantàstica per acabar de vincular la teoria amb la pràctica i per formar-me en aquella que a dia d'avui pràcticament ja sóc: una mestra. 

Imatge pròpia

LA MEVA PARTICIPACIÓ EN LA DINÀMICA DE CENTRE AL LLARG DE LES PRÀCTIQUES...

Durant l'últim mes i mig del segon Pràcticum, he pogut gaudir de continuar participant en l'organització i la dinàmica de l'escola, tot i que en la publicació del 30 de març, ja vaig plasmar molts dels avenços que havia obtingut en aquest àmbit. Per tant, he continuat assistint a les reunions d'equip, de claustre, de nivell,... i he anat col·laborant en altres tasques referides al centre. Així mateix, he mantingut contacte amb altres persones que col·laboren amb l'escola.

En primer lloc, com que a l'escola vendria una artista que fa exposicions amb teles i llanes,  i les practicants havíem d'organitzar l'espai adient per dur-se a terme l'activitat que aquesta última plantejava, vàrem haver de dialogar amb ella. Tanmateix, a una excursió a Cala Bassa que va realitzar tota l'escola el divendres 24 d'abril, consistent en anar a la platja a llegir, vaig haver de parlar amb el conductor de l'autobús com una mestra més. A més a més, en una excursió al teatre de Can Ventosa duta el terme el 7 de maig, no només vaig haver d'ocupar-me de dirigir tots els grups i de portar el maletí de primeres necessitats, sinó que també vaig haver de parlar amb l'organitzadora de l'espai a l'interior del teatre, tot establint a on anirien col·locats els infants i els mestres. Així mateix, les diverses practicants hem tingut que anar dialogant constantment amb l'equip directiu per establir acords en relació al projecte de millora que estem desenvolupant a la seva escola.

En segon lloc, en una altra dinàmica de centre en la qual sí he tingut que participar en la seva programació, intervenir el màxim possible i fins i tot firmar la meva assistència, és en el campament que es va realitzar el 26 i 27 de maig. 

Imatge pròpia (de l'acampada)

També vaig haver de col·laborar en un moviment de llibres que va dur a terme tota la institució educativa, i que consistia en acudir caminant amb grups de diferents edats fins el poble i dipositar llibres per distintes zones perquè la gent els pogués veure. Sens dubte, dues experiències que tot docent ha de viure.

Així mateix, com que al centre de pràctiques en el qual estic ubicada, tot el claustre trobava adient que es duguessin a terme unes reunions per fer lectures en comú i reflexionar sobre certs aspectes educatius, també vaig tenir l'oportunitat de participar-hi. Això no obstant, en aquestes reunions la meva opinió no es va veure gaire reflectida, ja que em bloquejava el fet de pensar que probablement no tenia l'experiència suficient per poder comentar certes de les temàtiques de les quals es tractaven. Malgrat tot, varen ser unes lectures en comú molt enriquidores i de les quals vaig poder obtenir molts de coneixements, a més de poder adonar-me de quina és la línea educativa i la imatge d'infant que realment vol satisfer el centre.

El dimecres 13 de maig també vaig poder gaudir de participar en la reunió que realitzen els docents respecte el ball de final de curs, amb la possibilitat de fer petits comentaris, donar idees i planificar la coreografia, el vestuari, el maquillatge,... Aquesta reunió em va resultar molt útil per veure com es programa una festa final de curs.

Això no obstant, el que sí m'hauria pogut agradar assistir i que no he tingut l'oportunitat és a una reunió de pares individualitzada. Des del meu punt de vista, hauria sigut molt adequat per al meu aprenentatge com a mestra, observar com es desenvolupa una reunió amb les famílies dels infants que se'ls hi ha d'explicar algun aspecte positiu o negatiu, i de quines estratègies es fan ús, com s'ambienta l'espai,... Està clar que les entrades i les sortides és una font de contacte important amb les famílies, i m'orgulleix el fet de que moltes d'elles es mostrin entusiasmades amb mi, em confiïn els seus fills com a figura de referència i em facin certs comentaris positius. Això no obstant, trobo que ha arribat el moment de comunicar-se encara més amb elles. A dia d'avui, em trobo amb la capacitat adient i les capacitats socials suficients, per establir més estratègies de col·laboració amb les famílies, i fins i tot, em trobo preparada per participar dialogant en alguna reunió d'aula.

En definitiva, són moltes les aportacions i impremtes que he anat deixant en la dinàmica del centre en el qual estic realitzant pràctiques.

ELS MEUS DISSENYS DE PSICOMOTRICITAT AL LLARG DE LES PRÀCTIQUES...

El 30 de març vaig publicar una entrada en la qual detallava quina havia estat la meva primera experiència com a psicomotricista. Des d'aquell moment fins l'últim dia de pràctiques, he de continuar parlant de més cointervencions, així com també, de dos dissenys més de la sessió de psicomotricitat, tenint en compte que les posteriors han estat resultat de plantejar-me i replantejar-me com havien anat les anteriors, d'analitzar i autoavaluar si en les primeres havia aconseguit els meus propòsits. D'aquesta forma, cada nova sessió de psicomotricitat representa un abans i un després per a futures propostes d'intervenció.

Primerament, l'últim mes de pràctiques he pogut gaudir de veure sessions de psicomotricitat diferents a les del meu grup de referència. Aquest fet ha sigut possible gràcies a les rotacions que he anat realitzant per diferents nivells. Així, el dimecres 15 d'abril vaig poder gaudir de veure una sessió psicomotriu amb nens i nenes de 4 anys, tot adonant-me de les diferències que hi ha amb les propostes d'intervenció que es realitzen amb els infants d'entre 5 i 6 anys. En el grup de 4 anys d'edat, la tutora va realitzar un escalfament amb les distintes parts del cos, acompanyant-ho d'una cançó. Després, els petits elegiren amb quina part del cos volien tombar la torre. Aquesta idea em va agradar tant que vaig optar per realitzar-la en una de les meves sessions posteriors de psicomotricitat, per veure si funcionava igual de bé amb els nens i nenes un poc més grans.   

Tanmateix, el dimecres 22 d'abril vaig poder gaudir de veure un altre sessió amb les criatures de 3 anys, amb maneres de fer del docent també diferents. Malgrat tot, el que més em va sorprendre és que els petits només es llevaven les sabates i es posaven els mitjons de psicomotricitat, sense dur-se a terme cap mena d'assemblea, a l'igual que tampoc cap representació al final de la fase d'expressivitat motriu. Aquest esdeveniment va servir per adonar-me d'allò que realment m'agradaria portar a la pràctica i aquells aspectes que no.  En el meu cas, com a psicomotricista, sí que m'agradaria dur a terme assemblea i representacicó final després de la sessió psicomotriu. 

Per una altra banda, el passat dimarts 5 de maig vaig poder gaudir de dissenyar una altra sessió de psicomotricitat. Aquest cop seria la segona que dissenyaria. A diferència de la meva primera sessió, en aquesta el meu tutor de pràctiques es va oferir a ajudar-me en la muntada de la torre. Això no obstant, era jo qui decidia com volia preparar la sala i ell només atenia a les meves directrius. La idea era muntar tres torres i per darrere de cadascuna d'aquestes col·locar cordes, ars, zancos,... El resultat va quedar meravellós.

Imatges pròpies

En contrast amb la primera sessió i atenint a què havia observat en la sessió psicomotriu d'una altra mestra que es podia realitzar a l'assemblea un escalfament amb les distintes parts del cos, vaig optar per aplicar-ho en aquest nou disseny. Cal dir que als nens i nenes els hi va agradar molt, i fins i tot, vaig obtenir l'aprovació del meu tutor d'aula i de la mestra de suport, els quals digueren que era una molt bona activitat per donar pas a la fase d'expressivitat motriu.

Pel que fa la tombada de la torre, vaig pensar que seria molt adequat que aquesta es produís de forma diferent a l'habitual. Per aquest precís motiu, vaig fer tres grups d'infants (cadascun d'ells a una de les tres torres) i vaig dir-los que es posessin d'esquena, uns a la cama coixa, altres amb els genolls flexionats i els últims imitant que estaven seient a una cadira. Des del meu punt de vista, malgrat que als petits els hi va agradar molt, el fet de canviar la manera de tombar la torre va provocar que alguns d'ells es descentressin una mica.

A més a més, durant la fase d'expressivitat motriu vaig decidir introduir una caixa amb pilotetes que el meu tutor d'aula no posava a l'abast mai. El que no sabia era que el meu tutor no ho feia perquè sinó incitaven joc violent entre alguns dels infants, fins al punt de fer-se mal, i així va passar. Malgrat tot, al final va ser bona idea per realitzar posteriorment una representació verbal en la qual s'expliqués als nens i nenes el bon ús que se li podia donar durant la sessió de psicomotricitat a aquelles pilotes, fent-los conscienciar de la importància de respectar al material i als demés, i establint un protocol mutu entre el meu tutor, la mestra de suport i jo perquè quan introduíssim aquestes pilotes això no tornés a passar entre els nens i nenes.  

El dimarts 19 de maig també vaig decidir realitzar una tercera sessió de psicomotricitat. Això no obstant, malgrat que la tenia plantejada no la vaig poder dur a terme perquè les practicants ens vàrem haver d'ocupar d'organitzar els racons de joc simbòlic i de biblioteca, necessaris per al nostre projecte de millora. La idea era la següent:

8.30h= Muntada de la torre. Aquest cop seria una clàssica, però col·locant els matalassos de gran a petit. Així mateix, al darrere hi hauria una sorpresa: globus de colorins.

9h= assemblea.

-Dir que avui jo faré la sessió de psicomotricitat.

-Explicar-los que jo he muntat el circuit, la torre i que es fixin amb la forma de la torre (tamany en escala).  

-Que em comencin a dir normes d'allò que no es pot fer i d'allò que sí es pot fer.

-Petit escalfament (flexionem genolls i ens asseguem - ens aixequem).

-Fer recollir els coixins i preparar-se per la tombada de la torre.

Tirada de la torre= Tots els nens estarien agafats de la mà. Aniria tirant un dau, i haurien d'anar avançant passes segones el número que sortia.

9.30h= Treure una tela de colorins amb forma de paracaigudes. Durant la meva estada en pràctiques cap dia ha estat utilitzada.

10h= representació fent puntets amb ceres (per grups). Hi ha la possibilitat de complementar-ho pintant-se els llavis. Després explicació oral. FI.

En definitiva, la meva vivència com a psicomotricista, ha sigut una experiència fascinant, de la qual estic disposta tornar a repetir. El motiu que ho explica és que gràcies a les diverses sessions que he anat dissenyant he tingut que anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge autònom, minimitzar certs punts febles, reconduir certes situacions... És a dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre.

LES MEVES COL•LABORACIONS EN L'ESPAI I EL TEMPS DURANT LES PRÀCTIQUES...

A l'entrada del 29 de març, ja vaig esmentar moltes de les meves col·laboracions en l'espai i en el temps, així com de la seva adequada aplicació per al procés d'aprenentatge dels infants. Acabades les pràctiques, esmentar que aquestes ajudes durant l'últim mes del Pràcticum, ja no només han sigut petites iniciatives de col·laboració de cara al meu tutor de pràctiques i a la seva aula, sinó que moltes d'elles han significat un punt de reflexió i millora per a l'escola en el seu conjunt i per a la reorganització i ambientació dels espais.

Una de les meves col·laboracions més importants en l'organització de l'espai al darrer mes de pràctiques va ser duta a terme el dijous 23 d'abril. Aquest dia venia a l'escola una artista que feia exposicions a Eivissa amb llana i teles, per realitzar una activitat conjunta amb els nens i nenes d'entre 3 i 6 anys seguint la mateixa línea. Davant aquest esdeveniment, les practicants ens ocuparem de preparar l'espai i els materials (cola amb aigua, teles, pinzells, botons, llana,...). Així mateix, com es realitzarien diferents grups d'infants i mestres, ubicarem diferents trossos de paper continu al terra i a més, escrivírem al costat d'aquest, el nom del grup que hi faria la seva representació al damunt. Després, les practicants també ens ocuparem de recollir i penjar els diferents murals resultants. El resultat va ser fascinant i va agradar tant a adults com a infants.

https://flic.kr/p/55YBSZ

Una altra de les meves col·laboracions en la reorganització dels espais del centre va ser realitzada el dimarts 12 de maig. Amb una part dels docents d'infantil i les meves companyes de pràctiques, ajudarem a col·locar la prestatgeria de material del pati i a llevar tot aquell material que no estava amb les condicions adequades. També, col·locarem els cartells que nombraven els diferents tipus d'estris per jugar. Cal mencionar que al principi em sentia un poc perduda perquè no sabia fins a quin punt tenia opinió per reorganitzar el material, però ràpidament la resta de mestres em varen fer adonar que tenia el dret de fer el mateix que ells.

Per una altra banda, en els diferents racons dels quals m'he dotat de responsabilitat professional, també he tingut que tenir en compte la distribució de l'espai i del temps. A mode d'exemple, el 13 de maig vaig ocupar-me del racó de construccions al pati. Com que s'havia de treure el material a l'exterior, vaig haver de pensar a on ubicar el material, a quina zona (si al sol o a la sombra),... El mateix ha passat amb el racó de matemàtiques dut a terme amb la meva companya de pràctiques Alicia Costa Riera. No només vàrem haver d'organitzar la sala de psicomotricitat per dur a terme la nostra activitat, sinó que fins i tot havíem d'anar controlant el temps perquè tot allò plantejat es dugués a terme, i fins i tot, confeccionar uns daus per a la realització dels nostres jocs.

Imatge pròpia

Durant les meves rotacions per diferents nivells, també he pogut gaudir de col·laborar en la confecció de material didàctic i en la distribució d'aquest a l'espai. Així per exemple, quan vaig estar a la classe de 4 anys, vaig aconsellar a la tutora a on podria penjar els cartells resultants de les exposicions que s'estaven duent a terme per conèixer les famílies dels infants i les seves cultures, havent de pensar un lloc bastant estratègic perquè aquestes últimes centressin la mirada en ells. El fet de que m'ho preguntés, em va fer sentir com una mestra amb llibertat d'opinió dins del centre. A més, per confeccionar aquests cartells, la tutora en qüestió també m'havia demanat la meva ajuda per retallar unes vinyetes de còmic. Tanmateix, amb l'altra tutora del grup-classe de 4 anys,  vaig ajudar a imprimir, retallar i plastificar unes fotografies per als seus plafons de documentació al front de l'aula, a més de penjar-los amb unes pinces.

Per finalitzar, probablement una de les meves majors contribucions en l'organització de l'espai a l'escola a la qual estic fent pràctiques, ha sigut deguda al projecte de millora que hi estem realitzant, relacionat amb la confecció d'uns plafons de documentació. Al ser necessari realitzar fotografies professionals a alguns dels racons que es desenvolupen (el de joc simbòlic, biblioteca i artistes), les practicants vàrem haver de preparar l'espai perquè aquestes fotografies quedessin el més boniques possible. Així, el dimarts 19 de maig ens ocuparem d'ordenar i decorar la sala de joc simbòlic i la biblioteca, i el dimecres 20, el racó d'artistes. Després de  repartir-nos les tasques, ens adonarem que a la sala de joc simbòlic hi havia massa material i que algun dels estris s'haurien de renovar. A la biblioteca poguérem observar que es tractava de crear un clima més càlid i que incités més a la lectura, fent ús de teles per crear zones més íntimes, de coixins, cadires i taules de fusta, plantes,... Al racó d'artistes, arribarem a l'acord de que s'hauria de fer ús de diferents materials: pintura per a les mans i els peus, fang, paper de bombolles, espuma d'afeitar, pasta, arròs,... Els resultats obtinguts foren fascinants, i el de biblioteca va agradar tant a tots els infants, als mestres i a l'equip directiu que es va decidir que a partir d'ara aquest sempre estaria col·locat d'aquella forma.

Imatges pròpis d'alguns dels racons

En definitiva, totes aquestes col·laboracions en els espais, el temps i els materials demostren el meu compromís i implicació, i per tant, l'assoliment d'una competència basada amb una actitud ètica docent que aposta en tot moment pel respecte i el compromís en allò que es realitza. També, és un reflex del respecte que tinc cap a l'exercici professional dels altres educadors, ja que molts de cops, per organitzar l'espai i el temps s'ha de compartir uns punts de vista i unes creences que poden correspondre's o no amb els propis ideals.

ÚLTIMA SETMANA DE DISSENYS...

Acaba el meu període com a practicant i conseqüentment, els meus dissenys d'activitat. Per tant, en aquesta nova entrada detallaré quina ha estat una de les meves altres aportacions al llarg dels meus últims dies a l'escola.

Cal dir que els dos darrers dijous he aprofitat per dur a terme una mena de racó amb la meva companya de pràctiques Alicia Costa Riera. Les dues hem pogut gaudir de planificar, intervenir i avaluar la sessió d'aula que havíem creat, responsabilitzant-nos d'un petit grup d'infants (d'uns 6 o 7 nens i nenes). Vàrem trobar que seria una molt bona idea aprofitar que les dues estàvem amb infants d'entre 5 i 6 anys d'edat per realitzar una activitat conjunta, en la qual seria necessàri aplicar certes estratègies de comunicació i un important treball en equip per arribar a acords mutus.

Com que teníem coneixement que el centre estava interessant en treballar les matemàtiques amb els infants petits, vàrem optar per pensar un racó que les treballés, però fent ús de la psicomotricitat i de la música (temàtica que havíem estat tractant a nivell individual en certs treballs durant la nostra formació acadèmica). A continuació es pot observar després de dialogar conjuntament com va quedar la nostra planificació de la sessió:

Racó de matemàtiques

https://es.scribd.com/doc/266952040/Raco-de-matematiques

Durant el primer dijous de dur a terme el racó em sentia una mica nerviosa. Temia que totes les idees proposades no es poguessin dur a terme o que als infants no els hi agradés. A més, hi hauria una mestra de suport observant-nos. Això no obstant, al comentar a cada tutor del nostre grup quina era la nostra idea i veure que els hi agradava em va tranquil·litzar. Així mateix, la preparació de la sala de psicomotricitat i de tot el material necessari no va anar gens malament. Havíem de muntar una petita torre amb matalassos de diferents colors i ars al darrere, posar al nostre abast una flauta dolça i dues capses amb pilotes, així com també, havíem de portar confeccionats dos daus (un amb cares de colors i un altra de puntets amb una distribució diferent a la tradicional). Això no obstant, ens va agradar molt com va quedar el resultat en poc temps i ens va alegrar el fet de que les criatures que havíem elegit per atzar a realitzar el nostre racó també els hi entusiasmés.

Imatge pròpia

Per altra banda, la resta d'activitats varen sortir com nosaltres esperàvem i havíem planificat. Malgrat tot, se'ns va oblidar que havíem de fer servir la flauta dolça pel joc de la tombada de la torre, i al final vàrem consensuar que també la podríem utilitzar, però en l'activitat dels cercles musicals. Es tractaria per tant, que després de que els infants cerquessin la quantitat de material necessària, toquessin amb la flauta aquell nombre que els hi havia sortit, mitjançant sons aguts i greus.

En el cas del joc dels cercles musicals, m'agradaria esmentar que tot i que va ser tot un èxit i els petits es divertiren molt, si col·locàvem els daus enmig del cercle aquests últims es descentraven, havent d'aplicar com a estratègia el fet d'amagar-nos els daus entre les cames. D'aquesta forma, no només he tingut que aplicar tècniques de comunicació amb la meva companya de pràctiques, sinó també amb el grup d'infants en qüestió.

Imatge pròpia

La segona sessió del racó de matemàtiques duta a terme el dijous 28 de maig, encara ha sigut molt més satisfactòria que la primera. En la meva opinió, com ja sabíem com havíem d'actuar no estàvem nervioses, i per tant, tampoc transmetíem tensions a les criatures. A més, la resta d'infants que no havien participat encara al racó, havien escoltat pels altres companys que aquest era molt divertit, i tothom volia venir.

Cal ser conscient que els diversos dissenys els hem anat avaluant mitjançant la realització de fotografies i el fet de plantejar-nos després de cada activitat aquells aspectes que havien anat bé i aquells que no, tot preguntant als infants la seva opinió i si els hi agradaria tornar, donant-se en tots els casos una valoració positiva.

Així mateix, al llarg d'aquesta última setmana del Pràcticum, també he pogut gaudir d'ocupar-me junt amb la mateixa companya de pràctiques que havia esmentat, d'un grup de 9 infants a una acampada duta a terme el passat dimarts 26 i dimecres 27 de maig, responsabilitzant-mos durant bona part dels dos dies dels moments d'alimentació, higiene, descans, moment del conte,... encara que comptàvem amb la supervisió dels diferents docents del centre quan era necessari.

En definitiva, sens dubte unes experiències inoblidables que ens han fet sentir com unes vertaderes mestres, adonant-nos que aquest és el nostre futur: SER MESTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL.

EL TREBALL DE LES RUTINES AL LLARG DE LES PRÀCTIQUES...

El passat 21 de maig vaig publicar una entrada referent a les rutines, en la qual expressava com al llarg del primer mes i mig de pràctiques havia començat a interioritzar el funcionament de les rutines del meu grup-classe de referència, d'entre 5 i 6 anys. A més, vaig descriure com havia anat aprenent, passant d'anar bastant desorientada a tenir un cert control del seu funcionament. A punt de finalitzar les pràctiques, esmentar que són molts els aprenentatges que he adquirit envers aquestes i dir que probablement, ja seria capaç de fer-les realitzar als infants sense gaires dificultats.

Tanmateix, no només sóc jo qui demostra una actitud disponible davant les rutines, sinó que també, moltes vegades són els propis infants els qui em busquen perquè els ajudi amb el desenvolupament d'aquestes. Per exemple, si alguna vegada un nen o nena s'ha de canviar de roba em cerca perquè li doni el vistiplau, altres vegades demana la meva ajuda per resoldre un conflicte que hagi sorgit al pati o per conèixer qui serà el primer de la fila a l'anada i a la tornada de la piscina,... En altres ocasions, són els pares i mares dels petits quan arriben al matí, que els hi diuen als seus fills que els hi costa separar-se, que m'agafin de la mà o que juguin amb jo. Aquest aspecte em fa sentir orgullosa i una figura referent ben important per a l'infant.

https://flic.kr/p/56cZd4

Probablement, en el moment en el qual no em sento tant segura és durant el joc lliure. Em resulta estrany que la meva intervenció és basi fonamentalment en observar i fer petits comentaris als infants, quan l'any passat durant les pràctiques amb nens i nenes d'entre 2 i 3 anys s'havia de col·laborar constantment. Malgrat tot, a poc a poc m'estic habituant al fet de que els nens i nenes vagin desenvolupant la seva autonomia sense requerir d'ajudes, de fet, és una necessitat per a ells.  

Per altra banda, cal conèixer que no només he pogut gaudir d'interioritzar el funcionament i l'organització de les rutines amb infants d'entre 5 i 6 anys, sinó que també he pogut observar i intervenir amb les dels més petits (de 3 i 4 anys d'edat), degut a les meves rotacions per distintes classes. Fins i tot, vaig poder gaudir de realitzar una assemblea amb criatures de 3 anys. Aquest últim aspecte demostra, que les meves col·laboracions i participacions no s'han centrat només en la meva aula de pràctiques, sinó que en la resta, he continuat amb el mateix esperit.

El fet de rotar pels diferents nivells durant dues setmanes i mitja m'ha resultat ser una experiència molt útil (encara que m'hauria agradat haver-hi estat més temps), no només per aprendre i observar altres maneres de fer i altres creences i actituds, sinó també per adonar-me que malgrat que les diverses rutines segueixen generalment una mateixa estructura flexible, i hi ha certes diferències remarcables que depenen de l'edat dels infants. D'aquesta forma, el que més m'ha sorprès és com canvien les rutines d'un curs a l'altre, i com fins i tot, ho fan entre grups de nens i nenes de la mateixa edat, però amb diferent docent. Cal dir que el fet de que el meu tutor d'aula m'hagi preguntat quines diferències de rutines observava entre un curs i l'altre, m'ha ajudat a reforçar aquesta reflexió al respecte.

Per tant, des del meu punt de vista, ja em trobo més preparada per coparticipar i cointervenir en els distints moments de la vida diària de l'aula, ja sigui en les entrades i sortides dels infants i dels seus pares, en els distints moments de joc lliure, en el pati, a les sortides que es realitzen cada dimecres a la piscina, a les festes d'aniversari, al dia de la tallada de la fruita, en els moments d'higiene, descans i alimentació,... Així, no només tinc interès per observar i interioritzar les diverses rutines com a mestra en pràctiques, sinó que vull gaudir d'intentar seguir un ordre per posar-les a la pràctica.

En definitiva, queda demostrat que el treball de les rutines al llarg de la meva estada en pràctiques és constant i diari, i que estic oberta a noves fonts de coneixement. Moltes de les vegades, les grans col·laboracions i implicacions no es produeixen en les activitats programades i prèviament planificades i preparades, sinó en les rutines diàries que configuren la quotidianitat de l'escola. 

DISSENYS DE LA SETMANA DEL 18 AL 22 DE MAIG...

Les meves pràctiques al segon cicle de l'Educació Infantil estan arribant al seu fi, i és el moment d'aprofitar al màxim els diversos moments del dia a dia de la jornada escolar per anar aplicant dissenys d'activitat. D'aquesta manera, puc autoavaluar-me, observar les meves capacitats i habilitats, aprendre dels errors, i tenir clar quins aspectes m'agradaria continuar com a futura docent i quins no en les sessions d'aula que vagi duent a terme.  Per tant, gràcies a les activitats que vaig planificant, intervenint i avaluant, vaig desenvolupant tot un procés de reflexió i millora docent.

En el cas d'aquesta nova setmana (del 18 al 22 de maig), cal situar el meu disseny al dijous 21, ocupant-me dels nens i nenes durant una hora, de les 9.45h a les 10.45h del matí, encara que amb la presència del meu tutor d'aula per ajudar a fer-me de suport. Aquest cop l'objectiu serà penjar el producte final del còmic que s'havia iniciat en dissenys anteriors i realitzar tota una sèrie de jocs musicals per treballar les qualitats del so. El motiu que explica la meva iniciativa per dissenyar activitats relacionades amb les qualitats del so, és perquè precisament a música els infants estan acabant d'aprendre a trets generals els conceptes de durada, altura, timbre,... i havia pensat que seria molt bona idea provar de dur a terme uns jocs que donessin per acabat aquests termes. A més a més, podria aprofitar les possibles idees d'activitat musical que havia elaborat durant els meus estudis per aplicar-los a un grup-classe real. 

https://flic.kr/p/6MqUTt

El procediment seguit és el següent:

A les 9.45h m'encarrego de començar a fer recollir a les criatures del joc lliure que estaven realitzant i de fer-los seure al cuc de l'assemblea. A continuació, opto per explicar-los allò que es realitzarà i els objectius que hi ha al darrere. Així mateix, com la setmana passada havia quedat amb els petits que posaria un plàstic al producte final del còmic per penjar-lo al pati i que no es rompés per la pluja o la resta d'infants, aprofito per mostrar-los quin ha estat el resultat. També, el del títol creat amb lletres de goma eva, fent-los recordar quin era aquest i que ells mateixos el llegissin. Així mateix, per donar per acabat el disseny, decidim a quin costat exacte del pati els hi agradaria col·locar el còmic, escrivint les possibles idees a un bloc de notes i fent votacions, sent la idea guanyadora aquella que tingui més vots, encara que aquells que no puguin veure complida la seva proposta, amb la possibilitat de que siguin ells els qui aferrin el còmic al pati. D'aquesta manera, sentiran que també són part important.

Un cop penjat el còmic a la part exterior i asseguts tots els nens al pati, arriba el moment de dur a terme els jocs musicals per treballar les qualitats del so. Opto per realitzar-los a l'exterior de l'aula perquè aquests impliquen moviment. A més a més, com el meu tutor d'aula aprofita per realitzar fotografies (una forma molt adequada de poder avaluar després l'activitat), la llum de l'exterior ajudarà amb la finalitat de que aquestes es vegin millor.

A continuació es pot observar una petita descripció de cada activitat (cada una d'elles planificades per mi dies abans de realitzar-se la sessió amb les criatures), i una petita reflexió al respecte (majoritàriament positiva).

PRIMERA ACTIVITAT (EL TIMBRE)

 Imatge pròpia

Des del meu punt de vista, aquesta activitat agrada molt als nens i nenes, mostrant-se molt emocionats i riallers. Tots semblen atents davant el canvi d'instrument i de tipus de so, encara que presenten alguna dificultat quan sona la flauta dolça i han de canviar de fila (no se'n recorden de fer-ho). Això no obstant, amb les ajudes adients a poc a poc van entenent el concepte de timbre. Com no hi ha un tambor al meu abast, faig servir els palets de fusta.

SEGONA ACTIVITAT (LA DURADA)

Imatge pròpia

Per aquesta activitat, els infants no presenten cap tipus de dificultat de comprensió i es troben molt motivats per realitzar-la. Malgrat tot, tenen tant d'entusiasme que es genera un cert descontrol que provoca que es facin mal entre ells, havent de canviar de joc musical al cap d'uns instants.

TERCERA ACTIVITAT (L'ALTURA)

Imatge pròpia

Probablement, aquesta és una de les activitats que més emociona als petits, provocant que aquells més tímids també vulguin realitzar-la. Això no obstant, m'adono que potser és una mica difícil per a ells i que el fet d'haver de rotar en el sentit de les agulles del rellotge no ho tenen clar. Per tal de solucionar-ho, els informo que quan soni la nota La han de canviar-se de grup, allí on no hi hagi nen amb pilota, sense haver de seguir el sentit de les agulles del rellotge. Amb aquesta modificació, l'activitat acaba sent tot un èxit, aconseguint que els nens entenguin el concepte de greu i d'agut.

QUARTA ACTIVITAT (MESCLA DE LES DIVERSES QUALITATS DEL SO)

Aquest joc també agrada molt als infants, però arriba un moment en què es comencen a descentrar. Per això, acabo només fent preguntes a aquells que volen realitzar el joc i aixequen la mà, i l'últim joc que tenia pensat decideix no dur-lo a terme. Malgrat tot, a la següent imatge es pot observar quin era:

Imatge pròpia

Per tant, arribo a la conclusió que el més important de tot és atendre a les necessitats dels infants i veure com es troben en aquells instants en els quals es vol realitzar una activitat. D'aquesta manera, no es tracta de realitzar totes les activitats que es tinguin planificades, sinó de fer aquelles que motivaran a les criatures.

En definitiva, es tracta d'anar reflexionant i millorant a través de la pròpia pràctica docent, del treball en equip, de l'adquisició d'una mirada crítica i reflexiva, de l'empatització amb les necessitats de cadascun dels infants i amb la superació dels obstacles que van sorgint.