Fins ara, he parlat de diverses col·laboracions i petites
iniciatives d'activitats per als infants, però en aquesta nova entrada
m'agradaria destacar aquells aspectes que especialment acompanyen el dia a dia
escolar de les criatures: les rutines. A l'escola, l'establiment d'aquestes
adquireix un gran pes, ja que gràcies a elles els més petits poden adquirir
estructures mentals que els ajudin a orientar-se en l'espai i en el temps,
entre altres.
De fet, en aquesta entrada em centraré en com he anat
coparticipant (observant, intervenint i col·laborant) en els moments de la vida
diària de l'aula durant el primer mes de pràctiques. També, faré incís en com
he anat interioritzant i intervenint sobre les rutines, fomentant la
convivència en contextos de benestar i tranquil·litat, i apostant per la
resolució pacífica de conflictes que es puguin produir en elles (competència
gens fàcil d'aplicar). El motiu que ho explica és que tota rutina pot generar
un conflicte que serà necessari resoldre, i és ben difícil mostrar certa
autoritat a les criatures obtenint els resultats desitjats.
Durant els primers dies de pràctiques, m'he sentit
bastant confusa i tensa, ja que no tenia coneixement de quines eren les rutines
que es seguien, i per tant, anava perduda. Per això, ràpidament vaig intentar
interioritzar-les preguntant al meu tutor quin era l'horari que s'establia,
fixant-me en aquelles accions que es repetien diàriament, escoltant els
infants,... Això no obstant, l'aprenentatge progressiu de les rutines no ha
sigut un procés fàcil, i menys començar a posar-les a la pràctica tota sola,
tenint en compte que els infants estan acostumats a què sigui el seu tutor de
referència qui els hi estableixi límits de les seves rutines.
Un dels primers
moments rutinaris que he anat observant del meu tutor i col·laborant des del
primer dia que em vaig trobar dins l'escola, és l'acolliment i l'acomiadament
dels infants i dels seus pares.
És fonamental deixar entrar els pares dins de l'aula, i
que observin al final del dia allò que han creat les seves criatures, ja que de
fet constitueixen moments essencials per millorar la relació entre escola,
família i infants. Cal dir però, que els primers dies em sentia més inhibida
per incitar els pares a què entressin, o bé, per a comentar-los certs aspectes
de la jornada. Em faltava conèixer els infants per poder parlar d'ells, malgrat
sempre rebre't amb un somriure.
Això no obstant, a poc a poc observo que estic més
preparada per parlar amb els pares, i em dirigeixo a ells a les entrades i les
sortides per comentar qualsevol dubte que puguin tenir, per explicar-los com ha
anat el dia,... (sense requerir la presència del meu tutor d'aula), o bé, són
ells els que acudeixen a mi somrients per fer-me conscienciar de que es troben
malament els seus fills o per saludar-me, per exemple. Aquests aspectes em
produeixen orgull perquè em fan sentir una mestra més.
Altres moments del
dia a dia que també he tingut que anar interioritzant i intervenint són els de
joc lliure, com puguin ser als racons de joc, als tallers, al pati,...
Durant el primer mes de pràctiques, a les guàrdies del pati
m'he dedicat a treure o recollir estris, a ajudar a resoldre algun conflicte
dels infants (especialment respecte el material), a curar aquelles criatures
que s'ha fet mal, a ajudar-los a mirar el temps per saber si fa fred o no i si
cal posar-se la jaqueta,... També, he observat i col·laborat en el racó de joc
cooperatiu que es realitza entre els infants de 5-6 anys i els de primer de
primària. Gràcies a la meva participació en ells, he pogut denotar que malgrat
tractar-se de jocs lliures, no és gens fàcil establir un cert control en ells. Això
no obstant, a poc a poc, quan hi ha algun tipus de conflicte, m'aproximo als
infants, pregunto què ha passat, escolto les diverses versions, i després
intento que cadascun dels infants es posi a la pell de l'altre, per així
arribar a un acord satisfactori entre ambdues parts.
Per últim, també he
tingut que col·laborar i participar durant diversos moments quotidians, relacionats
amb el morçar, el bany, el descans,...
Així per exemple, cada dimarts és el dia de la fruita, i
els infants (per grups) han de menjar-se tota aquella que tenen en el seu bol. Des
de gairebé el segon dia de pràctiques ajudo en aquest procés, i des de la
quarta setmana amb la tallada de la fruita.
Imatge pròpia
A més a més, cada dimecres anem a la piscina. Allí ajudo
a posar-los roba i certs complements als infants, a orientar-los sobre allò que
han de fer, a pentinar-los i secar-los els cabells,...
Tanmateix, des de la segona setmana de pràctiques, que
m'ocupo de dur a terme el moment de descans dels infants.
Molts de dies, també els ajudo amb la vestimenta i les
bates (quan s'ha de realitzar alguna activitat amb pintura), de fer-los seure o
d'ajudar-los en el moment de beure aigua. Així mateix, cada divendres m'ocupo
de que els nens i nenes recullin la classe pel cap de setmana, que desin els
coixins de l'assemblea, que col·loquin les cadires damunt les taules,... i
després, els dilluns de matí, de tornar a reordenar-ho tot, a fer els nuus dels
coixins que es troben a l'assemblea, a escriure una nota dels nens que es
queden a dinar al menjador, a regar les plantes, a guardar la roba de canvi
dins les caixes personals dels infants (com les de la fotografia), etcètera.
Imate pròpia
Per concloure, són moltes les rutines interioritzades al llarg del primer mes de pràctiques, però molt el que em queda per aprendre d'elles i per orientar-ne la seva posada en pràctica de la millor forma possible (fent ús del diàleg, del consens, de l'establiment de límits i d'una certa fermesa en els casos necessaris).
No hay comentarios:
Publicar un comentario