Durant el primer mes i mig de pràctiques, a banda de
pensar amb possibles propostes d'activitats i realitzar distintes
col·laboracions a nivell d'aula i de
centre, també he pogut gaudir de cointervenir en les sessions de
psicomotricitat. Primerament, a través d'un rol més observador, i ja en la
sèptima setmana, dissenyant propostes d'intervenció i autoavaluant-me.
Vaig pensar que seria adequat dur a terme una actitud molt observadora i
reflexiva al llarg de les primeres sessions de psicomotricitat, per anar
interioritzant millor els meus aprenentatges, i després aplicar-los. En aquestes estones dedicades exclusivament als més petits, m'he dedicat a
tornar-los somriures, mirades, gestos d'aprovació, ser punt de confiança per a
ells, i en el cas d'aquells nens que necessiten ajuda per explorar amb el seu
propi cos l'espai, donar-los la mà per saltar, per enfilar-se i per rodolar
entre els matalassos. També, integrant-me en els seus jocs imaginaris.
Això no obstant, les meves col·laboracions en l'àrea de psicomotricitat han
anat en progressiu augment: des d'un rol més observador de l'expressió lliure
dels infants i d'ajudar-los a posar teles o col·locar el material, fins a un
altre a on jo he tingut l'oportunitat de ser la psicomotricista, seguint la
següent planificació:
*8.30h= Muntada de la torre en forma de cercle.
*9h= assemblea.
-Dir que avui jo faré la sessió de psicomotricitat.
-Explicar-los que jo he muntat el circuit, la torre i que
es fixin amb la forma de la torre.
-Confirmar que la representació es farà al gimnàs de
psicomotricitat.
-Que em comencin a dir normes d'allò que no es pot fer i
d'allò que sí es pot fer.
-Demanar amb quina part del cos volen tirar la torre.
-Fer recollir els coixins i preparar-se per la tombada de
la torre.
*Tirada de la torre= "compte endarrere" i fins les
9.30h joc lliure.
*9.30h= treure teles i altra material.
*9.45h= avisar que només queden 5 minuts de joc.
*9.50h= recollida.
*10h= representació amb construccions (tenen 7 minuts per
pensar-ho i després es comentarà grupalment). Es tracta de representar allò que
més els hi agradat jugar amb els seus companys, o bé, allò amb el qual han
estat jugant.
*Posada de les sabates i tornada a la classe.
*FI.
Per
una altra banda, com que l'any passat ja vaig tenir l'oportunitat de dissenyar una sessió de
psicomotricitat (amb totes les seves fases) i observar-ne de molts de tipus,
aquest any he pogut aprofitar-ho per portar allò après també a la pràctica, per
contrastar sessions de diferents tipus i per seguir traslladant la teoria de Bernard
Aucouturier a la realitat. Tot això, amb un grau de complexitat menys elevat,
perquè ja en tinc més experiència, encara que amb un llarg camí per recórrer i
molts grups d'infants per conèixer.
D'aquesta forma, el passat dimarts 24 de març m'ocupo de
realitzar una sessió de psicomotricitat tota sola, encara que amb el suport i
l'ajuda del meu tutor de pràctiques, fent-se més idoni així, el moment de
muntar la torre i preparar la sala, realitzar l'assemblea i el recordatori de
normes, donar odre per a la tombada de la torre, donant-me idees de com fer-ho
i quins materials utilitzar, i ajudant-me en el moment de representació (en
aquest cas, mitjançant la construcció d'allò que han fet els infants durant la
sessió amb peces de fusta). El resultat? Una sessió amb bastant d'èxit, fins al
punt que els infants em cercaven perquè els mirés, els ajudés i els hi posés a
l'abast nou material, en definitiva, que guiés el seu propi procés
d'aprenentatge.
Sens dubte, una primera experiència de molts de nervis,
que acaba sent fascinant, i que demostra, que puc ser capaç de portar una
classe, i d'implicar i fer participar als nens i nenes. Això, m'ha ajudat a
adquirir un autoconcepte professional més positiu i ajustat, prenent
consciència de les meves capacitats i limitacions pròpies.
Malgrat tot, la por d'equivocar-me encara és present.
S'ha d'aprendre dels errors, però no és fàcil, i a més, partint de que la
psicomotricitat té tants d'avantatges per a les criatures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario