A l'última entrada de disseny (publicada el 30 d'abril), vaig
esmentar que m'havia proposat una meta, i que era la de dur a terme almenys una
activitat cada setmana amb el meu grup-classe. Des del meu punt de vista,
aquesta decisió és molt positiva i útil per al meu futur docent, ja que a
través de portar a la pràctica certes activitats que jo realitzaria com a
mestra, puc aprendre dels meus errors, adonar-me de les meves capacitats i
limitacions, adquirir habilitats per responsabilitzar-me del grup d'infants en
períodes cada vegada més llargs (així com per planificar, intervenir i avaluar
sessions d'aula), i ser conscient de si amb el disseny plantejat puc aconseguir
els propòsits plantejats.
En aquesta nova entrada detallaré quina ha sigut la meva proposta
d'activitat de la setmana del 4 al 8 de maig. En aquest nou disseny he comptat
amb l'ajuda del meu tutor de centre de referència, ja que en el primer vaig
gaudir de la presència de la mestra de suport. D'aquesta manera, he pogut
observar com actuo com a docent i amb els infants quan aquests últims es troben
amb la seva figura autoritària principal i quan no. Referent a això, cal dir
que pràcticament no hi ha hagut diferències, les criatures en totes les
activitats s'han mostrat igual de motivades i il·lusionades amb allò que els hi
explicava.
L'activitat d'aquesta setmana l'he realitzada el dimecres
6 de maig. Cal esmentar que darrere aquesta hi ha hagut un fort treball de
planificació, reflexió i elaboració del material necessari per dur-la a terme. Aquest
cop es tractaria d'aprofitar els continguts treballats en la primera sessió
(els coneixements previs sobre què és un còmic i l'elaboració d'un conte) per
dur a terme durant aquesta setmana la construcció de les vinyetes d'un còmic
amb diferents materials que havien proposat els infants. Tot això, aprofitant
els aprenentatges anteriors per dur a terme un altre tipus d'activitat.
Haig de confessar que el dia de la posada en pràctica de
l'activitat estava molt nerviosa. Era el primer cop que duria a terme una
activitat durant bona part de la jornada escolar (de 11.30h a 12.30h i la seva
continuació de 14.30h a 15.15h), i a més, amb la supervisió del meu tutor
d'aula. Tanmateix, aquesta estaria dividida en dues parts, una de més explicativa i
de reflexió conjunta amb els infants, i una altra de despertar la creativitat
de les criatures.
La primera part de l'activitat va consistir en realitzar
una assemblea (mentre el meu tutor em feia fotografies amb la càmera de
l'escola) per recordar la història que havien creat els propis infants, i de
repartir uns sobres numerats de l'1 al 10 amb el nom dels 2 o 3 nens que
conformarien un grup, el color de la seva cartolina per a l'elaboració de la
vinyeta del còmic, i els diversos diàlegs i imatges necessaris per aferrar.
Imatges pròpies
Des
del meu punt de vista, aquesta primera part de l'activitat va ser molt
gratificant, tots els nens estaven molt encuriosits, emocionats i tots
escoltaven, encara que en els últims 10 minuts, com hi havia alguns nens que
aferraven els diàlegs a les taules (i no estaven a l'assemblea), va provocar
una certa desorganització. Per tant, l'ordre i el control de l'aula encara és
un dels aspectes que he de millorar com a futura docent.
La segona part del disseny (realitzat per la tarda), va
consistir en decorar per petits grups les diverses vinyetes del còmic. Per
aquest motiu, vaig posar a l'abast dels infants tot tipus de material: ceres,
arròs, llenties, purpurina, cotó, espècies, colors,... Aquesta segona part
també va resultar ser molt gratificant i original, però la gran majoria dels
infants va optar per triar el material tradicional: colors i purpurina. Només
uns pocs s'animaren a decorar amb llenties i arròs les seves vinyetes, per
exemple. A més, desprès d'aquesta va resultar molt difícil que els infants
comencessin a recollir, probablement per l'horari en la qual havia sigut
realitzada.
Per avaluar ambdues parts de la meva activitat, també
vaig fer servir (com en la primera sessió d'aula) l'observació sistemàtica. En
la meva opinió, la forma més adequada d'avaluar els infants més petits és a
través d'observar-los i especialment escoltar-los. De fet, trobo que disposo de
les qualitats adients per apostar per aquest tipus d'observació: paciència,
tranquil·litat, gran esperit de responsabilitat i una actitud activa i
observadora.
En definitiva, ha sigut una activitat molt planera que
m'ha ajudat a reforçar la meva competència d'autoconcepte professional, fent-me
adonar que ser mestra d'infantil és el meu futur (amb limitacions sí, però amb
la capacitat suficient per poder superar-les).
No hay comentarios:
Publicar un comentario