Durant el transcurs de les pràctiques, no només han anat
en augment les meves col·laboracions a nivell d'aula i de centre, sinó que
també, el passat dimarts 31 de març vaig tenir l'oportunitat de gaudir del meu
primer disseny d'activitat amb els nens i nenes d'entre 5 i 6 anys, fent
créixer així, el meu aprenentatge autònom.
A la primera meitat del Pràcticum, els meus dissenys
d'activitat consistien en petites iniciatives que m'anaven sorgint en el
transcurs de la jornada, de forma improvisada, com podia ser per exemple, un
joc de cartes en el racó corresponent. Així mateix, tenia diverses idees
d'activitat, però aquestes encara s'havien de posar en pràctica. Per tant, des
del passat 31 de març fins al final de les pràctiques, que tinc el propòsit
d'anar aplicant els meus dissenys d'activitat, és a dir, d'anar planificant,
intervenint i avaluant sessions d'aula responsabilitzant-me del meu grup, i en
aquesta entrada comentaré la meva primera sessió.
Qualsevol activitat
porta una planificació al darrere. Per això, per dur a terme la meva primera
activitat, vaig haver de reflexionar sobre allò que desitjaven aprendre als
infants i optar per treballar un dels continguts que s'estarien realitzant a
classe durant tot el curs: el creixement d'una planta. El motiu que ho
justifica és que els nens i nenes d'aquet grup en qüestió han d'anar sembrant
plantes de diferents tipus, i trobo que seria interessant que aquests últims no
només observessin el resultat, sinó que entenguessin el procés.
Malgrat tot, la
tria de la temàtica no va ser fàcil, els infants sentien curiositat per molts
d'aspectes, i a més, no sabia quin tipus d'activitat realitzar perquè els
motivés i tingués un sentit per a ells. Finalment, al constatar que la gran
majoria de nens es formulaven què era un còmic, vaig optar per proposar als
infants l'analitzar el creixement d'una planta mitjançant l'elaboració conjunta
d'un còmic a on ells hi tinguessin opinió.
Per tant, el
procediment de la meva primera activitat va ser el següent:
1) Explicar als
infants que es realitzaria una activitat molt divertida (un còmic), però que
haurien d'endevinar quina seria a través d'ordenar les lletres de l'interior
d'una capsa. En un principi, aquesta tasca pensava que no suposaria gaire
complexitat a les criatures, però després vaig haver de donar-los pistes perquè
poguessin descobrir de què es tractava. Un cop reordenades les lletres es van penjar
a una paret de la classe, perquè així cada dia els nens i nenes es poguessin
recordar de l'activitat que es realitzaria posteriorment.
2) Asseguts en
forma d'assemblea, establir una conversa sobre aquells coneixements previs que
tenien sobre què és un còmic i les seves característiques principals, tot
mostrant-los un llibre escrit per mitjà de vinyetes de còmic. Trobo que aquesta
petita activitat va ajudar als infants a sentir-se immersos dins l'activitat,
facilitant la connexió d'allò que ja sabien amb els nous coneixements.
3) Escriure un
conte amb diàleg i pensar amb quin material es podrien construir les vinyetes
del còmic durant la propera sessió. Durant la recollida de les idees vaig
obtenir l'ajuda de la mestra de suport, qui va anar anotant-ho en un full.
Imatge pròpia (de les idees dels nens)
Cal saber, que
abans de començar a intervenir en la meva activitat estava molt nerviosa. No
podia parar de pensar durant tot el matí, com organitzar l'activitat i com
dur-la a terme per aconseguir que els diversos nens i nenes estiguessin atents
i entusiasmats. A més, havia pensat en moltes altres més activitats per si
de cas aquest primer disseny quedava molt reduït en el temps. Malgrat tot, en
el moment de portar a la pràctica tot allò que havia dissenyat, va ser tot un
èxit i millor del que esperava, havent de reduir la resta d'activitats
plantejades. Els nens varen acabar molt emocionats i amb ganes de
continuar participant.
Per dur a terme
l'avaluació del meu primer disseny d'activitat, vaig optar per l'observació
sistemàtica. Aquesta última no em va resultar una tasca difícil, ja que em
considero una persona molt observadora per descobrir els grans coneixements
dels més petits. Així mateix, en finalitzar l'activitat, el fet de que el
meu tutor d'aula i la mestra de suport em preguntessin què tal m'havia anat el
meu disseny també em va ajudar a reforçar la meva experiència. Tanmateix, a
l'assabentar-me de que als nens els hi havia agradat molt la idea de
confeccionar un còmic i que el volien fer quan abans, m'ha fet adonar de que el
meu disseny d'activitat ha sigut una experiència enriquidora per als petits.
D'ara endavant, també vull complir un objectiu en mi mateixa, i que serà el de dur a terme almenys una activitat cada setmana amb el meu grup-classe. El que principalment em motiva diàriament a voler seguir dissenyant sessions d'activitats, és veure la il·lusió i la curiositat que tenen per aprendre les criatures, i el gran plaer i diversió que tenen en el moment de realitzar-les. Està clar que amb un disseny d'activitat no només aprenen els infants, sinó també els mestres (dels altres i amb els altres també s'aprèn). Aquests últims poden desenvolupar entre altres competències professionals, el seu aprenentatge autònom, i això és el que em permetrà qualsevol activitat creada per mi. De fet, és molt important gaudir d'autonomia en l'adquisició de coneixements i de nous aprenentatges. Cadascú ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, per tal de que aquest últim esdevingui significatiu i funcional.
Durant tot el grau d'Educació Infantil, he tingut que
anar desenvolupant estratègies per al meu aprenentatge autònom, per minimitzar
les meves limitacions i punts febles, per reconduir certes situacions,... És a
dir, he tingut que anar desenvolupant la competència d'aprendre a aprendre,
mitjançant la reflexió del meu procés d'aprenentatge en un bloc, la lectura de
textos i llibres, la visualització de vídeos i multiplicitat de pàgines web, la
revisió de certs documents i lleis educatives,... Això no obstant, quan més s'aprèn és quan
s'aplica la teoria a la pràctica.
Per finalitzar, la realització de les pràctiques i els
propers dissenys d'activitat, encara m'ajudaran més a adquirir estratègies per
al meu aprenentatge autònom, provocant que tingui una mirada més crítica i
reflexiva, i que li doni més importància a l'autoavaluació sobre allò après. De
fet, l'avaluació és un recurs fonamental per a l'aprenentatge.
Veig que vas treballant , estic pendent dels teus propers dissenys.
ResponderEliminar