El passat 21 de maig vaig publicar una entrada
referent a les rutines, en la qual expressava com al llarg del primer mes i mig
de pràctiques havia començat a interioritzar el funcionament de les rutines del
meu grup-classe de referència, d'entre 5 i 6 anys. A més, vaig descriure com havia anat aprenent, passant d'anar bastant desorientada a tenir un cert control del seu
funcionament. A punt de finalitzar les pràctiques, esmentar que són molts els
aprenentatges que he adquirit envers aquestes i dir que probablement, ja seria
capaç de fer-les realitzar als infants sense gaires dificultats.
Tanmateix, no només sóc jo qui demostra una actitud disponible
davant les rutines, sinó que també, moltes vegades són els propis infants els
qui em busquen perquè els ajudi amb el desenvolupament d'aquestes. Per exemple,
si alguna vegada un nen o nena s'ha de canviar de roba em cerca perquè li doni
el vistiplau, altres vegades demana la meva ajuda per resoldre un conflicte que
hagi sorgit al pati o per conèixer qui serà el primer de la fila a l'anada i a la
tornada de la piscina,... En altres ocasions, són els pares i mares dels petits
quan arriben al matí, que els hi diuen als seus fills que els hi costa
separar-se, que m'agafin de la mà o que juguin amb jo. Aquest aspecte em fa
sentir orgullosa i una figura referent ben important per a l'infant.
Probablement, en el moment en el qual no em sento tant
segura és durant el joc lliure. Em resulta estrany que la meva intervenció és
basi fonamentalment en observar i fer petits comentaris als infants, quan l'any
passat durant les pràctiques amb nens i nenes d'entre 2 i 3 anys s'havia de
col·laborar constantment. Malgrat tot, a poc a poc m'estic habituant al fet de
que els nens i nenes vagin desenvolupant la seva autonomia sense requerir
d'ajudes, de fet, és una necessitat per a ells.
Per altra banda, cal conèixer que no només he pogut gaudir d'interioritzar el
funcionament i l'organització de les rutines amb infants d'entre 5 i 6 anys,
sinó que també he pogut observar i intervenir amb les dels més petits (de 3 i 4
anys d'edat), degut a les meves rotacions per distintes classes. Fins i tot,
vaig poder gaudir de realitzar una assemblea amb criatures de 3 anys. Aquest
últim aspecte demostra, que les meves col·laboracions i participacions no s'han
centrat només en la meva aula de pràctiques, sinó que en la resta, he continuat
amb el mateix esperit.
El fet de rotar pels diferents nivells durant dues
setmanes i mitja m'ha resultat ser una experiència molt útil (encara que
m'hauria agradat haver-hi estat més temps), no només per aprendre i observar
altres maneres de fer i altres creences i actituds, sinó també per adonar-me
que malgrat que les diverses rutines segueixen generalment una mateixa
estructura flexible, i hi ha certes diferències remarcables que depenen de l'edat
dels infants. D'aquesta forma, el que més m'ha sorprès és com canvien les
rutines d'un curs a l'altre, i com fins i tot, ho fan entre grups de nens i
nenes de la mateixa edat, però amb diferent docent. Cal dir que el fet de que
el meu tutor d'aula m'hagi preguntat quines diferències de rutines observava
entre un curs i l'altre, m'ha ajudat a reforçar aquesta reflexió al respecte.
Per tant, des del meu punt de vista, ja em trobo més
preparada per coparticipar i cointervenir en els distints moments de la vida
diària de l'aula, ja sigui en les entrades i sortides dels infants i dels seus
pares, en els distints moments de joc lliure, en el pati, a les sortides que es
realitzen cada dimecres a la piscina, a les festes d'aniversari, al dia de la
tallada de la fruita, en els moments d'higiene, descans i alimentació,... Així,
no només tinc interès per observar i interioritzar les diverses rutines com a
mestra en pràctiques, sinó que vull gaudir d'intentar seguir un ordre per
posar-les a la pràctica.
En definitiva, queda demostrat que el treball de les
rutines al llarg de la meva estada en pràctiques és constant i diari, i que
estic oberta a noves fonts de coneixement. Moltes de les vegades, les grans
col·laboracions i implicacions no es produeixen en les activitats programades i
prèviament planificades i preparades, sinó en les rutines diàries que
configuren la quotidianitat de l'escola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario