Acaba el meu període com a practicant i conseqüentment,
els meus dissenys d'activitat. Per tant, en aquesta nova entrada detallaré
quina ha estat una de les meves altres aportacions al llarg dels meus últims
dies a l'escola.
Cal dir que els dos darrers dijous he aprofitat per dur a
terme una mena de racó amb la meva companya de pràctiques Alicia Costa
Riera. Les dues hem pogut gaudir de planificar, intervenir i avaluar la sessió
d'aula que havíem creat, responsabilitzant-nos d'un petit grup d'infants (d'uns
6 o 7 nens i nenes). Vàrem trobar que seria una molt bona idea aprofitar que
les dues estàvem amb infants d'entre 5 i 6 anys d'edat per realitzar una
activitat conjunta, en la qual seria necessàri aplicar certes estratègies de
comunicació i un important treball en equip per arribar a acords mutus.
Com que teníem coneixement que el centre estava
interessant en treballar les matemàtiques amb els infants petits, vàrem optar per
pensar un racó que les treballés, però fent ús de la
psicomotricitat i de la música (temàtica que havíem estat tractant a nivell
individual en certs treballs durant la nostra formació acadèmica). A
continuació es pot observar després de dialogar conjuntament com va quedar la
nostra planificació de la sessió:
Durant el primer dijous de dur a terme el racó em sentia
una mica nerviosa. Temia que totes les idees proposades no es poguessin dur a
terme o que als infants no els hi agradés. A més, hi hauria una mestra de
suport observant-nos. Això no obstant, al comentar a cada tutor del nostre grup
quina era la nostra idea i veure que els hi agradava em va tranquil·litzar.
Així mateix, la preparació de la sala de psicomotricitat i de tot el material
necessari no va anar gens malament. Havíem de muntar una petita torre amb
matalassos de diferents colors i ars al darrere, posar al nostre abast una
flauta dolça i dues capses amb pilotes, així com també, havíem de portar
confeccionats dos daus (un amb cares de colors i un altra de puntets amb una
distribució diferent a la tradicional). Això no obstant, ens va agradar molt
com va quedar el resultat en poc temps i ens va alegrar el fet de que les
criatures que havíem elegit per atzar a realitzar el nostre racó també els hi
entusiasmés.
Imatge pròpia
Per altra banda, la resta d'activitats varen sortir com
nosaltres esperàvem i havíem planificat. Malgrat tot, se'ns va oblidar que
havíem de fer servir la flauta dolça pel joc de la tombada de la torre, i al
final vàrem consensuar que també la podríem utilitzar, però en l'activitat dels
cercles musicals. Es tractaria per tant, que després de que els infants
cerquessin la quantitat de material necessària, toquessin amb la flauta aquell
nombre que els hi havia sortit, mitjançant sons aguts i greus.
En el cas del joc dels cercles musicals, m'agradaria
esmentar que tot i que va ser tot un èxit i els petits es divertiren molt, si
col·locàvem els daus enmig del cercle aquests últims es descentraven, havent
d'aplicar com a estratègia el fet d'amagar-nos els daus entre les cames. D'aquesta
forma, no només he tingut que aplicar tècniques de comunicació amb la meva
companya de pràctiques, sinó també amb el grup d'infants en qüestió.
Imatge pròpia
La segona sessió del racó de matemàtiques duta a terme el
dijous 28 de maig, encara ha sigut molt més satisfactòria que la primera. En la
meva opinió, com ja sabíem com havíem d'actuar no estàvem nervioses, i per
tant, tampoc transmetíem tensions a les criatures. A més, la resta d'infants
que no havien participat encara al racó, havien escoltat pels altres companys
que aquest era molt divertit, i tothom volia venir.
Cal ser conscient que els diversos dissenys els hem anat
avaluant mitjançant la realització de fotografies i el fet de plantejar-nos
després de cada activitat aquells aspectes que havien anat bé i aquells que no,
tot preguntant als infants la seva opinió i si els hi agradaria tornar,
donant-se en tots els casos una valoració positiva.
Així mateix, al llarg d'aquesta última setmana del
Pràcticum, també he pogut gaudir d'ocupar-me junt amb la mateixa companya de
pràctiques que havia esmentat, d'un grup de 9 infants a una acampada duta a
terme el passat dimarts 26 i dimecres 27 de maig, responsabilitzant-mos durant
bona part dels dos dies dels moments d'alimentació, higiene, descans, moment
del conte,... encara que comptàvem amb la supervisió dels diferents docents del
centre quan era necessari.
En definitiva, sens dubte unes experiències inoblidables
que ens han fet sentir com unes vertaderes mestres, adonant-nos que aquest és
el nostre futur: SER MESTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL.
No hay comentarios:
Publicar un comentario